Què és la procrastinació i com es pot combatre?

Procrastinar és diferir, ajornar, i avui dia és el terme que defineix la tendència de moltes persones a deixar “per més tard” les tasques que s’han d’afrontar optant per fer coses més gratificants. S’han realitzat investigacions a la Universitat de Carleton (Canadà) per precisar dades sobre aquest comportament que es relaciona amb alts nivells d’impulsivitat, baixa autodisciplina, certa incapacitat per regular els estats d’ànim i que, segons explica el psicòleg Tim Pychlyl, membre del equip d’investigació, “és el problema més greu de l’educació”.

Tipus de procrastinació

Per a un altre psicòleg, Neil Fiore, especialista en analitzar els problemes més comuns de la productivitat, hi ha cinc tipus de procrastinació: el perfeccionisme, la impostura, la desmotivació, sentir-se aclaparat i pensar que es treballa millor sota pressió.

  1. El perfeccionisme portaria a la procrastinació als que inverteixen molt més temps del necessari en realitzar les seves tasques o les demoren perquè temen que es detectin els seus errors i ser corregits.
  2. La impostura afecta els que posposen la feina o l’estudi per por de no obtenir bons resultats.
  3. La desmotivació influiria en els qui, per avorriment o desgrat, prefereixen ajornar les seves responsabilitats.
  4. Sentir aclaparat, estressat o amb una elevada càrrega de treball, pot comportar no fer la feina per “no saber per on començar”.
  5. Pensar que es treballa millor sota pressió o el comportament de deixar la feina per a l’últim moment perquè així s’obtenen millors resultats és també un dels motius que porta a diferir tasques.

Com evitar la procrastinació?

Igual que s’ha definit la procrastinació s’ha detallat una sèrie de pautes per a evitar-la. En primer lloc, s’han identificat les tècniques del ‘mindfulness’ o ‘consciència plena’ com una eina molt positiva per evitar els ajornaments ja que ajuda a reconèixer els sentiments negatius i facilita recordar per què és important realitzar la tasca i comprometre a iniciar-la i acabar-la en un termini concret.

Voler fer diverses coses alhora pot ser contraproduent ja que afecta la falta de concentració, segons un estudi publicat per la Universitat de Chicago en què s’ha conclòs que, davant la multitasca, el cervell no focalitza amb facilitat en les tasques i salta d’una a una altra contínuament. Per aquesta raó evitar la multitasca redueix l’estrès i l’esgotament que el fet d’intentar fer diverses coses alhora suposa per al cervell. S’ha calculat que el temps màxim que podem estar concentrats i atents és de 20 minuts, encara que en alguns casos algunes persones poden arribar a fixar la seva atenció fins als 90. A partir del període màxim de concentració es redueix la capacitat per prestar atenció de forma productiva.

Una altra tècnica es basa en fer un mapa mental, en la divisió de les tasques difícils en passos específics per poder arribar a completar un projecte. Està especialment indicada en cas d’afrontar una meta molt àmplia i sense límits definits.

No sentir ràbia ni culpa per procrastinar és crucial

La procrastinació també s’ha identificat com una necessitat de fer una pausa en una època en què les persones han de mostrar nivells molt alts de productivitat. La investigació del grup de la universitat canadenca de Carleton ha aclarit que els que es perdonen per procrastinar tendeixen a no fer-ho en el seu pròxim projecte. La divagació també pot ser positiva per, més endavant, rendir millor. Deixar que el cervell tingui pensaments aparentment inconnexos proporciona la desconnexió i descans necessaris per ser capaços de tornar a concentrar-se. Considerar-se una persona procrastinadora pot plantejar-se com una qüestió de superació personal. L’autoconeixement i disposar i entrenar estratègies adequades són solucions positives.

Aconseguir els objectius

Els bons costums poden facilitar aconseguir els objectius plantejats. Recolzar-se en

hàbits positius com, per exemple, entendre per què és important el que hem de fer pot servir d’ajuda sobretot en els casos en què la comesa resulta avorrit. I què podria ser assenyalat com un bon hàbit? Per exemple, evitar connectar-se contínuament al correu electrònic, a internet o revisar contínuament les notificacions que arriben al ‘smartphone’ si no és imprescindible per al que s’estigui realitzant. Una altra manera d’adquirir bons costums és disposar rutines que permetin mecanitzar algun dels passos. Això permet reduir el temps que es destina a pensar en el que s’ha de fer en cada moment.

Finalment, la més positiva de les estratègies és: esperar l’èxit. Plantejar-se a un mateix que es pot aconseguir el que un es proposa és el millor dels plantejaments a nivell psicològic. És la motivació que més reforça les ganes de posar-se a resoldre els projectes que es tenen per davant segons ha destacat el psicòleg Piers Steel, de la Universitat de Calgary (Canadà); una de les veus de prestigi internacional que porten dècades assenyalant les claus de la procrastinació.