Els pares són l‘exemple perquè els fills tinguin cura de la mascota
Molt sovint, passats els primers dies, la cura de la mascota,
gos, gat, hàmster… recau en els pares ja que, tal com explica la
psicòloga familiar Cristina Llacuna pot ser que sigui difícil, de
vegades, introduir els nens en la atenció de les mascotes. Aconseguir aquest objectiu va afavorir l’autoestima del nen, la seva seguretat personal, la seva autonomia i, per tant, va a millorar la vida familiar.
“El fet en si mateix de tenir una mascota no va a garantir que el nen es faci responsable. El que sí que va a ajudar és com els pares fan d’exemple per poder anar conduint i ajudant a que el cuidi d’una manera determinada” aclareix Llacuna.
La mascota, sigui un gos, un gat o qualsevol altre animal, depèn dels
seus propietaris per la qual cosa, a més de tractar d’entrenar aquest
compte amb jocs, com per exemple, jocs de tenir cura gossos, és positiu elaborar una llista de tasques per fer en família.
En aquesta llista hi seran totes les tasques i normes “que es van a
introduir quan tinguem aquesta mascota perquè els nens participin i es
facin partícips d’ella”.
Tot i ser els pares els guies i els principals responsables, hi
ha tasques que, cada dia, els fills poden fer, sota la seva tutela,
que els ajudaran a ser, al seu torn, responsables. “En funció de quina
edat tinguin anem a introduir unes tasques o altres” destaca la
psicòloga familiar.
