David Cuadrado

David Cuadrado

David Cuadrado, psicòleg, formador i conferenciant i autor del llibre ‘Coaching per a nens (o millor dit … per a pares)’

 

“No té gaire sentit que els pares facin els deures dels seus fills per assegurar-se que estan ben fets”

 

Arriben les vacances, l’època de diversió i descans que tant adults com fills estan desitjant i, sens dubte, mereixen. No obstant això, el fet d’haver d’afrontar la realització d’alguns deures escolars fa que la desconnexió estival per part dels alumnes no sigui total. Sobre la implicació dels pares en la tasca dels deures escolars ens parla David Cuadrado, psicòleg, formador i conferenciant i autor del llibre ‘Coaching per a nens (o millor dit … per a pares). A més, Cuadrado és president de l’associació sense ànim de lucre Educacció (www.educaccio.org), que està elaborant un programa complet de prevenció d’assetjament escolar a Espanya.

Quina és la millor manera en la qual els pares poden col·laborar en els deures dels seus fills? 
Sobre el tema dels deures crec que pot haver-hi tantes opinions gairebé com a pares, però sí que cal fer algunes reflexions que crec importants. El nostre sistema escolar prima més el fet de passar de curs i “treure” endavant els exàmens que realment comprendre el que estem aprenent. Crec que els pares, quan estem ajudant als nostres fills amb els deures sí que ens podem permetre el luxe (permeteu-me que parli així) de dedicar més temps a la comprensió que a acabar els deures correctament. Sovint ens preocupa més que el nen els porti tots ben fets a què comprengui el que està fent.

És bo per als fills que els pares facin, en la pràctica, els deures? 
Jo he arribat a veure a pares i mares fent ells mateixos els deures dels seus fills (qui no s’ha posat a fer presentacions en PowerPoint o a realitzar treballs d’educació visual i plàstica?) per assegurar-se que estaven ben fets. I això, sincerament, no té gaire sentit.

Llavors, quina creus que hauria de ser la implicació de les mares i pares pel que fa a les tasques escolars dels seus fills? 
Nosaltres podem donar-li un to més divertit i metafòric que un professor aclaparat per complir amb el temari i els terminis. Que estem estudiant el cos humà i els canvis en l’adolescència? Doncs quina millor manera de començar un diàleg plenament educatiu amb el teu fill / a púber … i de pas posar-te tu com a exemple del pas del temps en el cos i riure una mica de tu mateix. Que toca parlar d’anglès i trigonometria? O de física i tipus d’energia? Has provat de fer-ho jugant al billar amb els teus fills? Fes unes partides i aprofita per explicar com funciona això de la triangulació i el cop de les boles. I així una infinitat d’exemples. Segur que si ho incorpores com a hàbit arribarà un moment que seran ells mateixos els que et demanaran que els posis nous exemples … i a tu et tocarà estar al dia de tot i seguir formant-te.

Sembla que fer deures en el temps de vacances està una mica renyit … 
A Espanya els nens tenen gairebé 3 mesos de vacances. El problema no és que hagin de desconnectar (cosa que veig absolutament necessària, com els adults). El problema és com reconnectar de nou després de tant de temps. Jo acostumo a aconsellar que és el moment de fer un altre tipus de deures. Amb els meus fills fem cada any una llista conjunta on surten coses com parlar anglès amb un estranger; llegir un bon llibre d’aventures; aprendre a distingir uns quants arbres al bosc o quedar-se un dia 1 hora sense fer res més que mirar núvols i somiar. Però, això sí, quan es van acabant les vacances i amb temps per endavant, a poc a poc, anem mirant quins llibres ens tocaran el curs vinent, quines matèries les passem sense haver consolidat l’aprenentatge i com repassar de forma divertida. Així, gairebé sense adonar-nos-en, anem preparant la retrobada amb el dia a dia escolar. Que després no t’enxampi tot de cop!