Claves para acabar con las peleas fraternales

Claus per acabar amb les baralles fraternals

El paper dels pares és sempre fonamental a l’hora de resoldre aquests enfrontaments i cal fer-ho d’una forma equilibrada i que no generi nous conflictes. És important comptar amb eines per poder afrontar amb la màxima eficàcia possible les baralles o disputes que de vegades sorgeixen entre els nostres fills i que amenacen qualsevol experiència compartida.

1. Ensenyar-los a compartir. Tenir coses en comú o fer coses junts és, segons els especialistes, una manera de vincular emocionalment als nens. És una de les maneres en què se senten més còmodes junts.

2. Repartir equitativament l’amor i el temps com a pares. La gelosia és un dels problemes més freqüents entre germans. Competir per l’atenció dels pares és una constant per la qual cosa és fonamental dedicar aproximadament el mateix temps a cada fill. Compartir temps a través de gustos i aficions comunes és un camí. De vegades cal emmotllar-se als gustos de cada petit. L’important és passar temps amb ells, escoltar-los i ser equitatius.

3. Les bones maneres, són importants en tota relació. Demanar les coses “per favor”, donar un “gràcies” sincer després… són claus per mantenir un equilibri en les relacions fraternals.

4. L’exemple és la millor guia. L’afecte, la comprensió, l’educació… tot parteix de l’exemple del que es veu i viu a casa, segons diuen amb freqüència els especialistes en educació infantil. La millor guia és la que donem com a pares: ser educats, tractar bé els altres, evitar fer comentaris despectius cap a altres persones, no enredar-se en baralles… són coses que estan a la nostra mà i afavoreixen el foment del respecte cap a ls altres que els nostres fills absorbiran.

5. Control sobre jocs, tele i Internet. Jocs i programes inadequats, accés a xarxes socials, a pàgines web… Els nens, encara que no ho busquin, poden acabar veient o tenint accés a continguts en els quals es fomenta la tafaneria, la crítica o les discussions. S’han d’evitar fins que puguin tenir una mirada crítica pròpia. Jocs “de matar” o de baralles, en els quals s’impulsin els “conflictes” o la rivalitat poden portar a reflectir aquests comportaments a casa… i a qui tenen més a prop, per edat i segurament per grandària, és a un germà. A l’hora de jugar amb un videojoc el més recomanat és fer que cooperin per guanyar a la màquina.

6. Valorar el temps que passen amb els videojocs, amb la televisió o en internet també és molt important. L’idoni és procurar no superar entre setmana l’hora o hora i mitja al dia. Per als caps de setmana es pot augmentar a tres hores al dia. Això sí, si han de compartir els dispositius, cal ser equitatiu i establir uns torns. Un dia ho utilitza un abans i l’endemà, un altre. Si per alguna raó calgués canviar-ho, cal comentar-ho i intervenir per reorganitzar els torns.

7. Reforçar les conductes positives és una de les indicacions més freqüents. Reconèixer un bon comportament i saber valorar-ho és sempre fonamental. Sentir-se reconegut pel que està ben fet és una sensació que congratula sempre. En canvi, la cosa que es fa malament o ha de modificar-se cal assenyalar-la amb calma. Si la conducta negativa persisteix… l’indicat és retirar un privilegi o alguna cosa que li agradi al nen (veure un programa, unes postres…).