Tipus de formatges: com diferenciar-los?

Tipus de formatges: com diferenciar-los?

El formatge és un aliment essencial a la nostra cuina i és el protagonista de milers de receptes. Us expliquem quins són els més típics i com i amb què menjar-los.

Independentment de la seva procedència, els formatges sempre desperten passions. Qui no s’ha emocionat segons abans de sucar pa en una fondue, o a qui no li ha caigut la baba al mirar un pastís de formatge? Realment, els formatges es poden gaudir de mil formes diferents. El problema és que hi ha tants tipus de formatge que existeixen que, sovint, no sabem quin utilitzar. Sempre es pot menjar sol, és clar, però sempre va bé saber que una amanida caprese queda millor amb mozzarella que amb un formatge manxec.

Els formatges poden classificar-se seguint diversos paràmetres, com el seu temps de maduració o el tipus de llet que s’utilitza, però més enllà de les categories, el que compta és saber què fer amb els formatges més típics de la nostra gastronomia i com consumir-los. Vege-m’ho.

Espanyols

  • Manxec: és un formatge dur, de textura granulada i un sabor amb caràcter, lleugerament àcid. És molt comú en les taules de formatge, amb algun aliment dolç per accentuar el contrast com el codony , en amanides i en tapes.
  • Cabrales: és un formatge blau popular pel su intens olor i sabor. Com més llarga és la seva maduració, més tou, picant i fort se sentirà al paladar. Acompanya’l de pa, fruits secs o raïm, i a gaudir. Per cert, el seu color és degut a un procés natural, no a cap cuc com sovint es diu.
  • Idiazábal: es fa amb llet de cabra i és un formatge intens però equilibrat. Es dur, té un toc picant i una mica salat i té gust a quall natural (i a fum si és fumat). Es menja sol, en tapes, amb pernil o amb melmelada.
  • Tetilla: el seu nom ve per la seva forma puntiaguda. Amb un sabor suau lleugerament àcid i salat és perfecte per a menjar-lo sol o untat. Recorda treure’l de la nevera unes hores abans de consumir-lo.

Francesos

  • Brie: s’acostuma a menjar amb la crosta, ja que és tou i cremós. Queda fantàstic damunt d’un bon pa tipus chapata o pagès, i amb fruites dolçes com el raïm, les maduixes o el codonyat. No és convenient servir-lo fred, però en canvi al forn és una delícia!
  • Camembert: semblant al brie en aparença i consistència, el camembert té menys greix i un interior més groguenc i cremós. També es menja untat en pa, i en salses, encara que aleshores perd una mica d’intensitat.
  • Roquefort: de textura suau i cremosa,  el roquefort és un formatge blau amb un olor fort i un sabor intens, una mica salat i picant. Queda genial combinat amb pernil, en salses per a acompanyar la carn i la pasta, a la pizza i… amb salmó! I Si no vols complicar-te, acompanyat de pa o damunt els canapés també està deliciós.

Suissos

  • Gruyère: és un formatge molt compacte, amb costra granulada i greixosa i amb un lleuger sabor a nous i fruites. Es molt adequat per a escalfar-lo, utilitzant-lo en sopes o gratinats.
  • Emmental: amb els seus forats tan característics, l’emmental té una textura tova i un aroma suau. S’acostuma a menjar sol, damunt del pa, acompanyant a la pasta i les carns vermelles i gratinat.

Holandesos

  • Gouda: és un formatge ferm, de gust suau i color groc clar. Si està madur es pot menjar sol però si encara és jove és millor utilitzar-lo per a preparar salses, tartaletes, farcits i altres plats de forn.
  • Edam: semblant al gouda, l’edam és un formatge rodó i sovint recobert d’una parafina de color vermell. És llis i groguenc, amb un sabor suau, pur i una mica salat. Menja’l amb fruita fresca, pa i torradetes i veuràs com acertes!

Italians

  • Parmesà: és un formatge molt curat, de textura granulada i fràgil i amb un aroma fragant. El seu sabor dura al paladar i està ben definit, i es pot menjar tant en cru com gratinat (així el seu sabor s’accentua). Tasta’l ratllat damunt la pasta , en aperitius, amanides , fruita fresca i seca.
  • Provolone: hi ha diferents tipus de provolone, un més suau i un més fort, i el que és bo ha de tenir gust a herbes i sal. Quedarà fantàstic si el talles a llesques o vas un pas més enllà i el fas a la graella fins que quedi fos.
  • Mozzarella: és el formatge de la pizza per excel·lència. Hi ha la varietat fresca, que s’utilitza molt en amanides , i una més madura, que fon estupendament. Té una textura i sabor suaus, així que es pot combinar amb altres formatges. Recorda conservar-lo sempre a la nevera.
  • Gorgonzola: cremós i untuós. Hi ha dos tipus de gorgonzola, dolç i picant. És molt més suau que el roquefort i queda bé tant en dolç com en salat, encara que s’ha de consumir a temperatura ambient. Si no has tastat mai una salsa de formatge gorgonzola, te la recomanem!

Anglesos

  • Stilton: és el formatge blau més calòric, amb una elaboració estrictament artesanal i, a més, pot congelar-se. Sempre és present a les taules de formatge, i combina amb dolços, fruits vermells, pa i fruits secs.
  • Cheddar: és un formatge molt saborós, de textura llisa i acerada. Com més madurat estigui, més potent serà el seu sabor i el seu color ataronjat. Es pot menjar sol, encara que combina bé amb menjar ràpid. Per cert, el succedani de cheddar tan popular a les pel·lícules americanes no és formatge de veritat… que no us enganyin!

Aquests són els formatges més típics de la nostra gastronomia pero la varietat és infinita. Només a França compten entre 350 i 400 formatges diferents. Si sou uns amants del formatge teniu front a vosaltre tot un món per descobrir, aquí us descobrim quins són els formatges més curiosos del món.

Enllaç d’interes: Com conservar els formatges