Un pa per cada menjar

Un pa per cada menjar

A les fleques trobem cada vegada més varietats de pa, però molts cops no sabem quin triar. No patiu! Us expliquem quines varietats hi ha al mercat i com els podeu aprofitar al màxim segons les seves qualitats!

El pa, producte ancestral que ha sigut base de l’alimentació europea durant segles, ha ressorgit els últims anys. La demanda d’un producte de qualitat, artesà ha provocat que les fleques es posin les piles i tornin a fer-los com cal, a més de recuperar antigues varietats.

La part negativa és que ara els forns s’han convertit en nu maldecap: pa de barra, de Viena, integral, de vidre, xapata … Una llista que no té fi.

Sabeu que voleu pa i sabeu que per menjar teniu estofat, i intuís que, de la mateixa manera que uns vins mariden millor que altres amb algunes receptes, també han d’existir pans més o menys adequats en funció del plat. I així és: cada tipus de pa té unes qualitats que el fan únic, de manera que cadascú respon millor a uns usos.

Tipus de pans

  • Barra de llenya. Fa referència al forn en què es cou, si per fer el foc es fa amb llenya, s’obtindrà un pa de llenya ple d’aromes de foc. És ideal per fer entrepans per emportar-se o menjar a casa, ja que per la forma és fàcil d’agafar i no s’humiteja fàcilment.
  • Xapata. És un pa d’origen italià que té un aspecte aixafat i irregular. Destaca per tenir una crosta cruixent i un interior ple de butllofes. Amb aquest pa es pot fer entrepans, tapes, pinxos, torrades…. És molt versàtil!
  • Pa de viena. Pa de crosta fina i brillant, forma rodona i massa del tipus brioix. Això s’aconsegueix utilitzant vapor d’aigua en la seva cocció. Com és un panet petit, és molt pràctic per fer entrepans o per preparar hamburgueses en pa.
  • Pa de crostons. Pot ser allargat o rodó, l’aspecte és rústic i té més de dues  puntes en forma de crostó. Sol ser cruixent. Com es pot partir bé, és perfecte per fer agafar trossets i poder aprofitar tots els sucs o salses del plat.
  • Pa integral. Està fet amb farina no refinada, per això el color és més fosc i té més gust a cereals. Té més fibra. El consumeixen sobretot les persones que prefereixen pans més saludables per a la seva dieta.
  • Pa de motlle. Té aquest nom perquè es cou dins un motlle. La textura és tova i es conserva millor que altres pans. És més calòric, ja que conté més greixos. Normalment s’utilitza per fer torrades, com a l’hora d’esmorzar i berenar. És el pa per excel·lència per fer sandvitxos.
  • Pa de coca. Es caracteritza per ser prim, de crosta cruixent i molla lleugera. Presenta forats grans i definits. S’elabora amb oli d’oliva verge extra. Queda molt bé en torrades, pinxos i tapes.
  • Pa de pagès. Pa tradicional de Catalunya de forma rodona amb la crosta gruixuda i cruixent. Per això, conserva la molla flonja més dies. Ideal per sucar i acompanyar àpats. Si es talla a llesques, també es pot usar fer sandvitxos més rústics.
  • Pa de vidre. El pa de vidre és un pa molt de moda últimament que destaca per ser tenir una crosta ben cruixent i fina, i una molla escassa i molt alveolada. Si el compreu, tasteu-lo de fer com acompanyament de pa amb tomàquet, sol agradar a tots els paladars!
  • Pa de llet: És un pa clàssic, de tota la vida. En lloc d’afegir només aigua, per fer la massa es barreja farina amb llet, d’aquí ve el seu sabor característic. Sol agradar molt als nens petits perquè és esponjós i dolç, és per això que moltes famílies el fan servir per fer entrepans per a l’escola.
  • Pa especiat. Es diferencia dels altres pans perquè en la seva elaboració hi afegeixen condiments com ceba, tomàquet o olives per donar un gust diferent. En països com Itàlia se serveixen tallats a tires com a aperitiu.