Les espècies que donaran sabor al vostre Nadal

Les espècies que donaran sabor al vostre Nadal

És gairebé impossible pensar en la cuina sense la sal o el pebre, però, us ho assegurem, hi ha vida més enllà d’aquestes espècies. Per què no atrevir-aquestes festes amb alguna de les 10 espècies que us proposem?

 Si parlem d’espècies, hi ha moltíssimes varietats. Algunes són més noves en la nostra cuina, i altres porten milers d’anys amb nosaltres. Tot i això, el més important a tenir en compte per triar una espècie de qualitat és l’aroma, color i sabor.

  • Nou moscada. Cal guardar-la sencera i ratllar-la al moment de fer-la servir, així n’aprofitareu molt més bé l’aroma. Tot i això,  també la comercialitzen en pols. El seu sabor és semblant a un pebre dolç amb aromes a fusta, i a la cuina occidental s’usa sobretot per potenciar la beixamel.
  • Xili mòlt. N’hi ha de moltes varietats, però sempre es tracta de pebrots picants per la presència, en menor o major grau, de capsaïcina, un component que li aporta un sabor picant. Es pot afegir una mica de xili mòlt en sofregits, tacs, guisats, etc.
  • Anís estrellat. Originari del sud-est asiàtic, s’afegeix sobretot a les salses, les sopes i els guisats, però sempre amb moderació. La forta aroma recorda al de l’anís i el fonoll, mentre que el seu sabor, lleugerament dolç, és similar al de la regalèssia.
  • Clau. Endèmic de les illes Moluques, avui ens arriba de Tanzània i Madagascar. Lliga molt bé amb llegums i carn. És important saber que el seu aroma i sabor són extremadament forts i picants.
  • Curri. Barreja originària de l’Índia. Es fa amb comí, gingebre, coriandre, canyella, nou moscada, mostassa, pebre i clau. N’hi ha de més picants i menys, però com es tracta d’una barreja, el seu sabor és molt peculiar.
  • Cardamom. És una de les espècies més cares, de fragància molt fina, que lliga molt bé amb plats de carn i amb postres dolces. Té propietats afrodisíaques. Se sol usar molt en cocteleria. El seu sabor és intens, sofisticat i afruitat.
  • Canyella. És l’escorça interior del canyeller i una de les espècies més antigues, ja que se n’han trobat referències de fa més de 5.000 anys a la Xina. S’afegeix tant a plats dolços com salats per aromatitzar la recepta. En general, és una espècie dolça que recorda a l’aroma de la fusta.
  • Pebre rosa. Tot i no ser un pebre des del punt de vista botànic, hi comparteix les propietats picants (suaus, en aquest cas). Dóna un color molt atractiu als plats en què es fa servir, sense aportar tan picant com el pebre negre. Això es deu al seu sabor afruitat. En cuina s’utilitza igual que el pebre negre.
  • Safrà. Es cultiva a la península Ibèrica des del segle X i és una de les espècies més difícils de conrear, fet que la converteix en una de les més cares. Convé guardar-lo a la nevera. El sabor és amarg, però cal saber usar l’amargor per contrarestar altres sabors dels plats. És molt usat per fer fons de salses i sofregits, també pel color groc que aporta.
  • Julivert. Tant si és fresc com si és sec, es pot afegir a amanides, sopes i estofats. Podeu crear la vostra pròpia conserva picant unes quantes fulles i congelant-les. En boca, aporta sabors frescos, i segons algunes persones, també anisats.

Finalment, és imprescindible fer servir les espècies amb equilibri, ja que passar-se amb elles pot matar el sabor dels altres productes, i aquest no és l’efecte que desitgem quan afegim aquests condiments. Tampoc us oblideu de guardar-les en un lloc fresc i sec, perquè així conserven millor totes les seves propietats aromàtiques