5 maneras de recibir el año nuevo

5 maneres de rebre l’any nou

Arriba el cap d’any i al món se celebra de moltes maneres diferents. Cada país té una tradició, però en el fons gairebé totes coincideixen en l’objectiu comú de rebre el nou any amb esperança i bons desitjos. Hem triat cinc països que acomiaden l’any vell i reben el nou de formes molt diverses.

1. ESPANYA

A Espanya és tradició menjar dotze raïms a la Nit de cap d’any mentre se senten les dotze campanades que donen entrada a l’any que comença. Hi ha diverses teories per explicar l’inici d’aquesta tradició, però la més comuna indica que es remunta a 1909, quan va haver-hi una excel·lent collita de raïms i es va repartir aquesta fruita entre moltes famílies. Els viticultors van repartir l’excedent i van assegurar que anava a portar bona sort. Aquesta tradició també és compartida en alguns països de Llatinoamèrica.

2. NORUEGA

 

A Noruega la tradició en aquestes dates és menjar pinnekjø*tt, unes costelles salades de be o ribbe, costelles rostides, per entrar l’any amb bon peu, o també plats basats en el peix. Un altre plat habitual són les ‘gachas’ d’arròs en les quals s’amaga una ametlla com a símbol de bons auguris per a l’any que comença. Tot regat amb aiguardenta. Quan són les dotze en punt de la nit i ja s’abandona l’any vell, les famílies surten al jardí o al carrer a tirar petards i focs artificials i a donar-se el “Godt nyttår“, la felicitació noruega d’any nou, Les cases estan adornades amb reproduccions de ciutats fetes amb peppercakes, que són les galetes típiques de Nadal.

3. ITÀLIA

 

A Itàlia, el capodanno és un dia en el qual se sopa en família o amb amics i sempre amb llenties com a part del menú. En arribar les dotze de la nit, és típic menjar el Cotecchino amb Lenticchie, és a dir un plat de llenties amb pota de porc. És molt important fer-ho perquè proporcioni bona sort. Qui no s’acaba el seu plat ha de fer-ho l’endemà. Es tracta d’una tradició mil·lenària, ja que durant l’Imperi Romà els ciutadans ja regalaven llenties en canviar l’any com a símbol de bona fortuna. En alguns llocs és tradició també brindar i després tirar la copa per la finestra.
 

4. MÈXIC

 

A Mèxic és típic que en l’últim dia de l’any es cremi “el vell“. Es fa un ninot vell de la grandària d’una persona amb roba usada i gastada, es deixa fora de la casa i es crema passades les dotze de la nit ficant-li petards dins. Algunes persones tenen també la tradició d’escombrar la seva casa cap a fora per tirar lluny tot el que sigui negatiu. Unes altres posen unes quantes peces de roba en una maleta i, una vegada han entrat l’any, surten a fer un volt a la poma. Aquest ritual ha de garantir-los que viatjaran durant el nou any. Els mexicans també mengen els dotze raïms a les dotze de la nit.

5. JAPÓ

 

Els japonesos tenen moltes tradicions i celebren diverses festes durant els últims dies de l’any. Durant els dies previs al comiat de l’any, es fan les bonenkai que són festes que es fan per acomiadar l’any i duren diversos dies. Les bonenkai són habituals en el treball, a l’escola o amb amics i familiars. Tenen com a objectiu desfer-se de les preocupacions de l’any que acaba i donar les gràcies. També se sol netejar la casa en un acte simbòlic de tirar el que és vell i donar entrada al que és nou.

En Nit de cap d’any és costum sopar en família un tipus de fideus soba molt llargs anomenats toshikoshi que, en ser molt llargs, simbolitzen una llarga vida. La nit del 31 també s’acudeix a un santuari a tocar la campana i resar als déus. En els santuaris també és costum comprar amulets de bona sort com el omamori, la hamaya, la kamifuda o ema. Es toquen les campanes 108 vegades en els temples budistes en un ritual anomenat joia no kane que simbolitza els 108 pecats terrenals i humans. Amb les campanades els japonesos creuen que els pecats de l’any anterior s’oblidaran i podran començar l’any nou completament nets, gràcies a un ritual purificador dels pecats comesos en el vell any.