10 escapades sorprenents per Setmana Santa

10 escapades sorprenents per Setmana Santa

La Setmana Santa està a tocar. En aquest reportatge proporcionem 10 destinacions que compten amb atractius que poden sorprendre en unes vacances breus i regeneradores per tornar amb les piles ben carregades. Si a part de buscar una destinació per viure les processons de Setmana Santa la motivació es focalitzar-se en el descans, la cultura, la curiositat… i segurament hi ha un lloc sorprenent per passar aquestes vacances de Setmana Santa no molt lluny de casa.

1. Alcalá del Júcar, Albacete.

Símbol de la comarca de la Manchuela Albaceteña, aquesta localitat va ser declarada conjunt historicoartístic per Reial Decret el 1982. Situada a la vora del riu Xúquer, abans que aquest entri en terres valencianes, crida l’atenció la gola que condiciona la seva urbanisme. Dóna la sensació que les cases s’enfilen pels vessants del meandre del riu. És una destinació de turisme rural i compta amb diversos atractius per als visitants que decideixen passar uns dies en aquest paisatge com el castell construït pels almohades entre els segles XII i XIII, l‘ermita de Sant Llorenç, el pont romà o la plaça de toros irregular a més de les cases-cova des de les que es gaudeixen unes vistes úniques. A més, també compta amb l’interès afegit de formar part de la xarxa de Camins de Santiago ja que és part de la ‘Ruta de la Llana’ que uneix Alacant i Burgos on enllaça amb el ‘Camí Francès’.

2. Aracena, Huelva

La Gruta de les Meravelles oberta al públic el 1914 és el gran reclam d’un enclavament que té les seves arrels com a assentament humà a la prehistòria. Aquesta cavitat freàtica creada per l’erosió i dissolució de les aigües sobre les roques i els marbres ofereix una diversitat de formacions reflectides en llacs subterranis que no deixen indiferent. Per visitar-la, pot entrar un màxim de 1.000 persones al dia, és important conèixer els horaris de taquilla que obre durant els matins de 10:00 a 13:30 hores i per les tardes de 15:00 a 18:00 excepte durant les festes nadalenques. El centre històric de Aracena va ser declarat bé d’interès cultura el 1991 i el conjunt monumental inclou les ruïnes d’un castell-fortalesa construït sobre les restes d’una antiga alcassaba musulmana. L’església prioral es va aixecar al seu torn sobre les ruïnes del castell i una de les seves característiques és el presbiteri poligonal. El municipi està situat, a més, al parc natural de la serra d’Aracena i Pics d’Aroche pel que explica amb diversitat allotjaments de diverses categories (cases rurals, hotels, càmpings…) a més d’una interessant oferta gastronòmica en què són protagonistes els pernils i chacinas… no en va a la comarca es produeix en famós pernil de Jabugo i Aracena acull, a més, el museu del pernil.

3. Astorga, León.

Aquesta ciutat lleonesa que suma en la seva història més de dos mil·lennis té els seus orígens en l’assentament de la Legio X Gémina de l’Imperi Romà encara que avui dia potser els seus reclams principals siguin que forma part del Camí de Sant Jaume i la Via de la Plata i que és la localitat on s’assenta Palau Episcopal projecte de Gaudí en el seu període neogòtic. No obstant això, s’ha d’assenyalar que l’arquitecte modernista no ho va acabar ja que desavinences amb el cabildo, després de la mort del bisbe, li van fer renunciar a l’obra. Astorga és, a més, capital de la comarca de la Maragatería. Durant segles i fins a l’arribada del ferrocarril al segle XIX els habitants d’aquesta zona es van dedicar, principalment, al transport de mercaderies amb carros tirats per mules per tota la península. Per descansar, Astorga compta amb allotjaments de diverses categories per al visitant i en la gastronomia una de les estrelles és el bullit maragato el primer tomb està format per les carns (xoriço, cecina, conill de vaca, gallina, cansalada, orella…); el segon, pels cigrons amb patata i col; i el tercer per la sopa de fideus o de pa. Una de les visites que es poden realitzar des de Astorga, fins i tot hi ha una ruta, la de Las Médulas, la que va ser la mina d’or a cel obert més gran de l’Imperi Romà i que és Patrimoni de la Humanitat des de 1997.

4. Beget, Girona.

Aquest poble de l’Alta Garrotxa es distingeix per mantenir una arquitectura rural d’arrels medievals en què la pedra i la fusta són la base que manté l’harmonia del conjunt. És una localitat molt petita en la qual es busca i troba la tranquil·litat i en la qual el pas pels ponts medievals gairebé ens trasllada a un altre temps. Les passejades són una activitat obligada i apuntar-se a les vistes que es poden gaudir des d’un balcó o des d’un revolt del riu és inevitable. Hi ha diversos allotjaments rurals a la zona però l’oferta més actualitzada, sens dubte, es pot consultar a l’oficina de turisme de Camprodon. Els imprescindibles de Beget són la visita a l’església de Sant Cristòfol, aixecada entre els segles XII i XIII; les pujades al Comanegra (1.557 m) i el Pic de les Bruixes (1.393 m); i la rutade 13,5 quilòmetres que uneix Beget i Oix.

5. Cardona, Barcelona.

La muntanya de sal de Cardona, municipi de la comarca del Bages de la província de Barcelona, està considerat com un fenomen natural únic al món. És un diapir, quan un material dúctil deformable i que es mou passa a través de roques suprajacents trencadisses, que actualment és el centre del parc cultural de la Muntanya de Sal. La mina va ser explotada durant segles com mina de sal, considerada com una de les mines de sal potàssica més importants del món, i amb això, influència econòmica i comercial a Cardona que avui compta amb un patrimoni arquitectònic i cultural de gran valor com el castell, parador de turisme; l’església de Sant Miquel; o la Col·legiata de Sant Vicenç. La muntanya de sal, que es pot visitar fins a una profunditat de 86 metres, ofereix un espectacle de formes, colors i textures. La localitat i els voltants compten amb una oferta d’allotjament de diverses categories i una interessant oferta gastronòmica.

6. Chinchón, Madrid

A uns 45 quilòmetres de Madrid, a la comarca de Las Vegas, es pot visitar un dels pobles més singulars d’Espanya: Chinchón. És inevitable i imprescindible conèixer la plaça Major d’origen medieval, els primers edificis de tres plantes daten del segle XV, amb les seves 234 balcons o ‘clars’ de baranes pintades de verd. Aquesta curiosa plaça irregular és un exemple de l’arquitectura popular castellana i va quedar completada al segle XVII. Per a la visita també cal apuntar la Torre del Rellotge, el convent de les clarisses i el de Sant Agustí. Com a dada curiosa: a Chinchón es produeix l’aiguardent anisat del mateix nom. Des d’aquesta localitat, que compta amb una interessant oferta d’allotjaments rurals, es recomana acostar-se fins Colmenar d’Orella o a Villarejo de Salvanés.

7. Fornalutx, Mallorca

A la serra de la Tramuntana, patrimoni mundial de la Unesco des de 2011, a la vall del Sóller, Fornalutx és un poble molt pintoresc per la seva arquitectura de muntanya, poc associada en l’imaginari popular a les Illes Balears, i pels seus paisatges. Els seus edificis, bona part dels quals daten de l’època medieval, tenen unes característiques teules pintades i els més emblemàtics són la casa de la vila, del segle XVII, i l’església, del segle XIII i estil gòtic. Des Fornalutx es pot accedir a la ruta GR221, que s’estén per la serra de la Tramuntana; i també es pot arribar al poble de Biniaraix. Fornalutx compta amb una àmplia oferta hotelera i gastronòmica.

8. El Hierro o l’illa de Les Savines, Canàries

Reserva de la biosfera, per part de la Unesco, des de l’any 2000, El Hierro té en la savina un dels seus icones; no en va fa milions d’anys aquesta espècie omplia el centre de l’illa. Aquest arbre perennifoli té diversos exemplars centenaris, retorçats i dramàtics que són un espectacle acústic quan el vent assota les seves fulles. Aquesta illa, la més occidental i meridional de les Illes Canàries, va tenir com a primers pobladors als bimbaches, un poble entroncat amb la cultura i la genètica berber. Aquesta illa, que no compta amb grans platges, no rep “turisme de masses” i s’estima que suma un màxim de 2.000 llits en els seus establiments hotelers. Les rutes i els esports a l’aire lliure són un gran atractiu en un viatge a El Hierro però, entre les visites “que no es poden saltar” destaquen les piscines naturals de la Test; el mirador de les Platges; i el lagartario de l’Ecomuseu de Guinea, on es cria, en captivitat el galliota simonyi, una subespècie de llangardaix gegants i el rèptil més amenaçat d’Europa.

9. Sos del Rey Católico, Saragossa

El lloc de naixement de Ferran ‘El Catòlic’, pertany a la comarca de les Cinc Viles, al nord-oest de la província de Saragossa. Pròxim als Pirineus i proper a la serra de Leyre se situa en una elevació des de la qual es contemplen impressionants vistes de la serra de Santo Domingo. Com a curiositat, s’ha d’assenyalar que va ser escenari cinematogràfic per a la pel·lícula ‘La vaquilla’ de Luis García Berlanga i el poble compta amb una exposició permanent sobre la pel·lícula. La vila conserva un conjunt arquitectònic d’origen medieval que fa que el visitant se senti traslladat al passat en el qual destaca el ‘barri alt’, l’antic call medieval. L’oferta gastronòmica i hotelera de Sos del Rei Catòlic és molt variada; fins i tot compta amb un parador.

10. Vejer de la Frontera, Cadis.

A la vora del riu Barbate, a 8 quilòmetres de la costa gaditana, sobre un turó de 190 metres sobre el nivell del mar, es troba Vejer de la Frontera, un poble de cases blanques que se sap que ja estava fortificat en l’Edat del Bronze. Declarat conjunt historicoartístic el 1976, conserva molins de cereal, font tradicional de la seva economia; l’antiga muralla; el castell; i la torre del Mayorazgo. Crida l’atenció del visitant el museu de costums i tradicions de Vejer i per gaudir del seu patrimoni natural cal desplaçar-se del nucli urbà fins a la platja del Palmar de Veger; la platja de Mangueta, espai protegit d’interès territorial; i el parc natural de La Breña i Marismas del Barbate. Allotjament i gastronomia, de la qual són exemples el llom en llard o la carn de retinto, estan garantits en aquesta localitat i les seves proximitats ja que el turisme a petita escala és una de les fonts de l’economia de la zona en l’actualitat.